Para el niñ@ que hemos sido y sigue ahí. En algunos más escondid@ que en otros, pero no hay que olvidar que ahí está.
martes, 22 de abril de 2008
Sol
“Estic tot sol. Ningú no escolta on als dispersos amics tot és reclam debades. Fulgura l’odi com un glaç i penso que et veuré aquesta tarda, a tú a qui estimo. Penso allò que en el sol que acentúa, i en l’ombra que encobreix, he fet, errat, per dir-me en pau algunes paraules.”
1 comentario:
uala, jo tinc el compte d'aquesta il·lustració tan maca! :D
Publicar un comentario